És l’hora de valorar la docència a la universitat (una ressenya)

Ressenya del llibre: Ser professor. Paraules sobre la docència universitària, de Begoña Gros i Teresa Romañá, 2005 (nova edició revisada i ampliada)

La tesi del llibre és molt clara: és l’hora de valorar la docència a la universitat. Aqser professoruest n’és el punt de partida i el punt d’arribada. En el camí, es mostren les veus de 24 professors de la Universitat de Barcelona entrevistats l’any 1994 i que es van recollir en un llibre el 1995. Aquesta nova edició inclou, a més a més, una reflexió de les autores sobre la situació de l’educació universitària al segle XXI.

L’obra té una estructura molt senzilla: una primera part dedicada a la docència; una segona, als personatges de l’educació i una última sobre la situació de l’ensenyament universitari una dècada més tard de la publicació del primer llibre.

En la part dedicada a la docència, les autores pregunten per tres qüestions: la preparació de l’assignatura, com comunicar-la i, finalment, com avaluar-la. Tots els professors coincideixen en el fet que el primer de tot és dominar el tema del qual es parla. Ara bé, això no significa el mateix que comunicar el que se sap. En aquest sentit, el professor ha de ser una mena d’actor, capaç de captar l’atenció dels seus estudiants i motivar-los. Tot i que aquesta part és complicada, més encara per als professors principiants, la part més dura i menys gratificant per als docents, sense dubte, arriba a l’hora d’avaluar els alumnes.

En la segona part, els professors continuen tenint el protagonisme del llibre, ja que en el moment de la publicació les autores en preparaven un altre sobre Ser estudiant: paraules sobre els aprenentatges universitaris. Així doncs, els professors reconeixen que van aprendre mitjançant assaig i error, sense ajuda de la facultat i amb poca coordinació entre els professors de la matèria o del departament. També es parla del problema de la massificació a l’hora de desenvolupar millores, tot i que aquest problema és més propi d’universitats públiques que de privades.

Finalment, les autores hi fan una reflexió actualitzada de l’exposat anteriorment i conclouen que cal una millora de la formació dels professors universitaris, “un aprenentatge vinculat a l’experiència” dels propis docents. Tanmateix, això no vol dir que s’hagi de crear un únic model per a tothom. Ans al contrari, es tracta d’ajudar perquè cada professor pugui trobar el seu propi estil.phd1027

Per concloure, vull dir que el volum m’ha semblat força interessant, perquè, com diuen les mateixes autores, els professors principiants es troben molt sols i desemparats, i la universitat no pot permetre’s seguir amb una formació artesanal en un món on les noves tecnologies i la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior exigeixen noves capacitats. Per tant, crec que el llibre pot ser molt útil per als nous professors i també per als responsables de la formació del professorat que vulguin una docència professional i de qualitat.

Viñeta obtenida de PhDComics

Esta entrada fue publicada en Docencia y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a És l’hora de valorar la docència a la universitat (una ressenya)

  1. valentinaustria77 dijo:

    es freut mich sehr, dass nun der turmbau von BABEL fortgesetzt wird…

    2013/4/19, “Investigacin, docencia, comunicacin y tica”

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s